Tilda Espluga ens proposa un Monòleg de caràcter filosòfic basat en la paraula i la plasticitat.

La plasticitat entesa en un sentit ampli, la plasticitat de la pròpia paraula, la de la veu, del cos , la del vestuari com a element estètic i dramàtic, la de l’espai , la llum i el so.

L’ espectacle vol donar un espai al pensament crític , on l’espectador es formuli preguntes avui, quan la filosofia s’ esborra de l ‘aprenentatge i la lletjor del món es va imposant.